diumenge, 29 de novembre del 2009

LES REDS SOCIALS




Una xarxa social és una estructura social on es creen relacions entre els membres d’una comunitat. Aquesta estructura es representa mitjançant una gràfica formada per uns nodes, les persones o grup de persones, i uns nexes d’unió, que simbolitzen la relació establerta entre els diferents individus.
Les xarxes socials són formes d’interacció col·lectiva, on les persones intercanvien informació sobre idees, gustos i preferències mitjançant textos, imatges i vídeos.


HISTÒRIA
 
Va ser als voltants del 2001 i del 2002 quan van començar a fomentar-se les xarxes socials. Però no va ser fins el 2003 amb l’aparició de Myspace, Friendster i Tribe que es van popularitzar aquestes xarxes. Ràpidament algunes empreses ingressen en les xarxes socials com Google, el qual, en Gener del 2004 va llençar Orkut recolzant un experiment que un dels seus empleats realitzava durant el seu temps lliure. Això no es va acabar aquí i en 2005 van ingressar també Yahoo 360º i altres. Bàsicament el funcionament comença quan, una vegada muntat el suport tècnic, un grup de iniciadors inviten a amics i coneguts a formar part de la xarxa social, cada membre nou pot portar-se amb ell molts mes membres fent del creixement geomètric de la xarxa social. És en aquest moment quan la xarxa social es converteix en un interessant negoci. Un bon exemple és Facebook, una xarxa social molt semblant a Myspace, destinada a estudiants amb milions d’usuaris registrats i on podem trobar una important inversió publicitària de Microsoft. Un altre clar exemple es del.icio.us, que ha superat la xifra del milió d’usuaris. Actualment la xarxa social amb més membres és Orkut amb xifres de fins a 300.000.000 usuaris, seguit per 210.000.000 usuaris que té Myspace.

Tecnologies actuals

El principal objectiu de les xarxes socials és facilitar l'addició dels seus membres i així constituir-se com a agent social. Les tecnologies i aplicacions associades a les xarxes socials tindran com a principal objectiu cercar i compartir informació de tot tipus, les podem dividir en quatre grans grups:

Facilitadors d'intercanvi d'informació
     - Xat
     - Correu electrònic
     - Gestió de continguts multimèdia (àudio, vídeo, fotografies, ...)

Les tecnologies facilitadores de l'intercanvi d'informació faran possible la comunicació amb els diferents membres de la xarxa social, tant verbal com gràficament. Com que l'accés a totes les xarxes socials és mitjançant un navegador web, podrem aprofitar els recursos/protocols típics d'Internet, com el xat, el correu electrònic o la gestió de continguts multimèdia per adaptar-les a l'entorn de les xarxes socials.

Sistemes de recomanació
Una part molt important de les xarxes socials són els sistemes de recomanació. Aquests algorismes faran que els continguts demandats, s'adaptin als gustos de l'usuari. Les recomanacions es basen en dos tipus d'informació:

La explícita
Serà directament facilitada per l'usuari mitjançant el seu perfil.

La implícita
Serà l'extracció no trivial d'informació que resideix de manera implícita en les bases de dades (data mining). Serà informació que l'usuari no ha facilitat directament. Per exemple, el passat d'usuaris amb perfil semblant al subjecte en qüestió, sistemes d'aprenentatge, sistemes basats en puntuació etc.

Bases de dades
Les bases de dades serà on s'emmagatzemarà tota la informació de tots els membres de la xarxa social. Aquesta informació serà la que utilitzaran els algorismes de recomanació per treure resultats.

Complementaris orientats a la temàtica específica
Per últim comentar que els sistemes complementaris orientats a la temàtica específica, variaran en funció de la xarxa social i seran adaptats a la interfície d’usuari. Seran petites aplicacions que facilitaran a l'usuari la navegació web per entreteniment o la cerca d'informació, entre d'altres.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_social

MYSPACE

Com podem llegir a la pàgina principal, MySpace o MySpace.com és un lloc web d'interacció social format per perfils personals d'usuaris que inclou xarxes d'amics, grups, blogs, fotos, vídeos i música, a més d'una xarxa interna de missatgeria que permet comunicar uns usuaris amb uns altres i un cercador intern. Es tracta, per tant, d'un portal que permet posar en contacte gent d'arreu del món a través d'internet i així compartir interessos.

L'ús que més ha donat a conèixer MySpace és el musical. Molts músics fan servir aquesta comunitat per donar a conèixer els seus treballs. En un principi es tractava d'artistes desconeguts o d'aficcionats, però els darrers anys ha augmentat significativament el nombre d'artistes professionals, i fins i tot de discogràfiques, que fan servir aquest portal com a canal de comunicació amb el públic potencial.


FLICKR

Flickr és un lloc web per a organitzar fotografies digitals que funciona com una xarxa social. Va ser desenvolupat per Ludicorp, una empresa fundada el 2002 a Vancouver, Canadà. El març del 2005, Flickr i Ludicorp foren comprades per Yahoo!.

És un servei molt utilitzat pels usuaris de blocs com a dipòsit de fotos.

FUNCIONALITATS

El sistema de Flickr permet fer cerques d'imatges per etiquetes (tags), per data i també pel tipus de llicència Creative Commons.
Altres funcionalitats són els canals RSS i Atom, com també una API que permet a desenvolupadors independents desenvolupar els seus propis serveis.

El servei es basa en les característiques habituals de l'HTML i l'HTTP, podent així ser usable en múltiples plataformes i navegadors. La interfície d'etiquetació i edició de text utilitza AJAX, que també és compatible amb la gran majoria dels navegadors. Un component no essencial del lloc web, Organizr, es basa en la tecnologia de Macromedia Flash, la qual és àmpliament disponible, però no plenament oberta.

Les fotografies o imatges poden també trametre's a través del correu electrònic.

Flickr és especialment popular entre els usuaris de Macintosh, els quals sovint són exclosos d'altres llocs de compartició de fotos perquè hi és necessària una arquitectura PC/Windows.

Una de les característiques de Flickr, és que permet al usuaris registrats triar qui vol que accedeixi a les seves fotos. Per això només cal marcar-les com a públiques, només pels amics (contactes de Flickr) o per la família, encara que siguin usuaris de franc. També permet triar la llicència amb que es publiquen les fotografies, donant a triar entre una àmplia gama de llicències, algunes d'elles compatibles amb les de la Viquipèdia, la qual cosa ha donat lloc a diversos projectes per compartir-les, com ara FlickrLickr.





dimarts, 10 de novembre del 2009

WORDPRESS

WordPress és un sistema de gestió de continguts (CMS) de codi obert per a la publicació de blocs a Internet.
Els sistemes per a la publicació de blocs a la Xarxa estan formats per fitxers en format php i scripts, de manera que utilitzen una base de dades per tal d'autentificar l'usuari i poder emmagatzemar totes les entrades i els arxius mensuals del bloc, així com els comentaris.

Al Wordpress se li poden afegir funcionalitats per mitjà de plugins, i també és possible canviar l'aparença visual per mitjà de temes predefinits. A més, l'usuari pot modificar al seu gust el codi XHTML, HTML i CSS de les seues pàgines mitjançant l'editor wysiwyg que inclou.






TWITTER

Twitter és un servei de xarxes socials i microblogging que permet als seus usuaris enviar missatges de text només, amb una longitud màxima de 140 caràcters mitjançant SMS, missatgeria instantània o bé directament des del lloc web de Twitter o aplicacions ad hoc com TweetDeck, Twitterrific o Twitux i GTwitter (a GNU/Linux).

Aquestes actualitzacions es mostren en la pàgina de perfil de l'usuari, i són també enviades de forma immediata a altres usuaris que han triat l'opció de rebre-les. L'usuari original pot restringir el seguiment d'aquests missatges només per part dels membres del seu cercle d'amics, o permetre el seu accés a tots els usuaris, que és l'opció per defecte.

Aquest servei té els seus orígens el març del 2006 com a projecte d'investigació i desenvolupament de la companyia Obvious. En principi Twitter només era utilitzat com a eina de comunicació interna de l'empresa però l'octubre de 2006 en fa el llançament públic oficial.

Aquest servei es va popularitzar ràpidament degut a la concesió del South by Southwest Web Award del 2007 a la categoria de blocs.

Han sorgit diversos serveis similars però que afegeixen al microblogging altres funcionalitats com la transmissió d'arxius o la notificació d'esdeveniments (e.g., Pownce, Jaiku). De fet el maig de 2007 ja hi havien fins a 111 serveis o aplicacions inspirades en el Twitter arreu del món.

Valoració

Degut a la poca transcendència de molts dels missatges i a la limitació de caràcters d'aquests existeixen crítiques i dubtes pel que fa a la utilitat d'aquest servei. Però darrerament han començat a aflorar idees més que interessants entorn d'aquest servei. Una clara innovació és la utilització de Twitter per part d'alguns mitjans de comunicació, permetent als seus lectors rebre les notícies en la seua web, mòbil, messenger o el mateix Twitter, així com accedir a altres serveis oferts per aquests.

informació treta de http://ca.wikipedia.org/





Vídeo on podem veure com crear un compte o cancelar-lo. Veurem una mica com funciona, des de la configuració a la socialització de la mateixa.






FACEBOOK

Facebook és un lloc web de xarxes socials, basat en l'intercanvi de fotografies, i ara també de vídeos, entre usuaris registrats. El web es va crear originalment per als estudiants universitaris dels Estats Units, inicialment per a Harvard. Actualment està obert a qualsevol persona que disposi d'adreça de correu electrònic. Els usuaris es poden organitzar per grups i unir-se a xarxes concretes en relació a la seva situació acadèmica o zona geogràfica.

Facebook va ser llançat el 4 de febrer de 2004 i el febrer del 2007 va arribar a ser el web d'aquestes característiques amb més usuaris registrats de tot el món, superant la xifra de 30 milions, segons alexa.com. Després d'haver assolit l'èxit als Estats Units, actualment comença a entrar amb força a Europa.

Segons diversos reportatges publicats a la premsa noruega, Facebook està sent utilitzat pels departaments de recursos humans de les empreses per obtenir informació dels aspirants a llocs de treball.

El maig del 2008, i gràcies a la traducció feta pels propis usuaris, va aparèixer la versió del Facebook en llengua catalana.

El novembre del 2008 va arribar a tenir 120 milions d'usuaris actius a tot el món. Un dels motius de la crescuda d'usuaris va ser que, a principis del 2008 Facebook va llençar la seva versió en francès, alemany i espanyol per impulsar la seva expansió fora dels Estats Units, ja que els seus usuaris es concentraven allà, a Canadà i a la Gran Bretanya.

Les estadístiques d'aquesta xarxa social es poden consultar a la seva pròpia web d'estadístiques .


informació treta de http://ca.wikipedia.org/



Per accedir com usuari de Facebook us haureu de crear un compte. Més endavant come´çarem a personalitzar-lo.




¿Saps que passa a facebook amb les teves dades? Ets conscient de que Facebook adquireix el dret de fer el que vulgui amb les imatges, vídeos i dades personals....?


SECOND LIFE

Second Life (SL) és món virtual en 3D que permet a l'usuari (el "resident" o "avatar") viure una mena de vida paral·lela o de "segona vida". La major part d'aquest món virtual és creat pels propis residents. No es tracta d'un joc sinó d'un espai d'intercanvis (eventualment de joc, si els usuaris ho desitgen) que pretén ser tan variat com la vida real. És un fòrum internet on s'expressen els compromisos socials i polítics de manera lliure i internacional; hi són esdeveniments corrents els debats, exposicions, conferències, formacions, reclutaments, concerts, matrimonis, etc. L'univers té igualment el seu "sistema econòmic": els residents poden crear i vendre coses (roba, cases...) i els intercanvis es fan en dòlars Linden, una moneda virtual que pot ser canviada contra de la moneda real.

Existeix des del 2003, per la companyia de San Francisco Linden Lab, i fundada per la RealNetworks CTO de Philip Rosedale. El "món" de la Second Life resideix en uns servidors que es van mantenint sota Linden Lab, conegut també com "the grid".
informació treta de http://ca.wikipedia.org/

Aquests dos vídeos han estat emesos a panamèrica televisió canal 5. Ens podem fer una idea del funcionament de Second Life i el seu Món Mundo Virtual, on podriem ser els protagonistes d'una vida paral·lela a la real.


Si esteu interessats, en aquest vídeo podeu descobrir com instal·lar Second life i donar els primers pasos.  



Video tutorial en español sobre com començar a navegar en Second life. ^Podeu trobar més informació navegant per la xarxa o buscant video tutorials en Youtube.






divendres, 30 d’octubre del 2009

WEB 1.0 / WEB 2.0 / WEB 3.0 O WEB SEMÀNTICA

Web 1.0: aquesta web 1.0 és només de lectura de la informació que hi ha a internet, és a dir, els usuaris no poden intervenir ni modificar el contingut de la pàgina, sinó que només te accés el webmaster que pot pujar la informació que vulgui a la pàgina web.

Web 2.0: aquesta web és la continuació de la web 1.0, en la qual els usuaris d'internet poden modificar, intervenir en les pàgines webs pujant informació, vídeos, comentaris, poden crear-se un bloc on poden intercanviar opinions amb altres persones...


Web 3.0: es parla d'un "Web 3.0",10 que aportaria més intel•ligència extreta d'unes metadades cada vegada més complexes, enriquides de manera natural per la interacció social dels usuaris creadors de contingut, i això, en realitat, ens portaria a un altre concepte més antic, mesurat en temps d'Internet, però més ambiciós si és possible; un vell somni del creador del Web, Tim Berners-Lee: el Web semàntic.11




dijous, 29 d’octubre del 2009

WEB 2.0

El concepte Web 2.0 va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2004, referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis de hosting, com ara els espais web de treball en xarxa, les wikis, i Folksonomy folksonomies que faciliten la col•laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres Web-sites, els tres exemples més clars són Flickr, del.icio.us i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat.

Encara que el terme suggereix una nova versió de la Web, no fa referència a una actualització o evolució d'Internet o de la tecnologia específica de la World Wide Web, però sí que es refereix als canvis que es fan de l'ús de la plataforma. D'acord amb Tim O'Reilly, "Web 2.0 és la revolució del negoci en la indústria dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet, i un intent d'entendre les regles per a l'èxit sobre el que és nou a la plataforma" La web 3.0, suggerida per analogia, seria la web semàntica o intel•ligent, que selecciona els continguts d'acord amb les preferències de l'usuari alhora que en permet la interacció.

Alguns experts en tecnologia, principalment Tim Berners-Lee, han qüestionat el terme considerant que s'ha magnificat, molts dels components tecnològics de "Web 2.0" ja eren presents en la creació de la primera World Wide Web.


dimecres, 28 d’octubre del 2009

1. QUÈ ÉS EL WEB 2.0: CONCEPTE I ORÍGENS

Revolució a Internet, nou model de disseny de serveis d'informació, una simple etiqueta creada pels gurus del màrqueting (buzzword)? Què és el Web 2.0 i per a què serveix?

El concepte de Web 2.0 fa referència a "una presumpta segona generació a Internet, basada en serveis els usuaris dels quals col•laboren i comparteixen informació en línia en noves formes d'interacció social." La citació és de Wiquipèdia, un dels millors exemples de llocs web que han nascut, qui sap si a l'empara d'aquest concepte, o com a motor d'aquest. El contingut de Wiquipèdia és produït, editat, organitzat i traduït pels mateixos usuaris. Qualsevol persona pot aportar el seu coneixement de manera altruista, ampliant i millorant els continguts fornits per altres usuaris mitjançant una plataforma tecnològica (un wiki) que els permet generar i editar el contingut, interactuant amb el sistema directament.

El concepte en qüestió suscita tantes crítiques com comentaris positius, i ja ha provocat que 59 milions de pàgines web n'hagin parlat fins al setembre de 2006, segons el cercador Google. Va ser emprat per primera vegada el 2004 per Tim O'Reilly i Dale Dougherty,2 i en general al•ludiria a una manera de fer llocs i aplicacions web que té en compte els usuaris no com a mers receptors d'informació, sinó com a creadors d'aquesta, en un sistema en el qual, a més, no solament interactuen amb el sistema, sinó que interactuen entre ells.

Com podem veure als següents gràfics comparatius, molts conceptes relacionats amb el Web 2.0 no van aparèixer després de ser encunyada l'expressió Web 2.0, sinó que aquesta va sorgir per explicar o unificar una sèrie de tendències creixents com les que es mostren a les figures que segueixen.


Algunes de les característiques estratègiques del Web 2.0 inclouen els elements següents:
           • Arquitectures d'informació, participatives i democràtiques.
          • Pas d'una comunicació unidireccional (un autor emet, els usuaris reben) a una comunicació  multidireccional (tots emeten, tots reben).
          • Ús de programari lliure i baixes inversions, producte d'un mercat que ha sobreviscut a la bombolla d'Internet.
          • Ús d'aplicacions a través del web, com a editors de textos i d’altres.

Per conèixer més detalls sobre les tecnologies implicades, consulteu el glossari específic que hi ha al final de l'article.


Informació extreta de: http://www.ub.es/bid/17serra1.htm

dimarts, 27 d’octubre del 2009

2. EXEMPLES DE WEB 2.0

Precisament perquè el Web 2.0 va ser per si mateixa una manera de definir un nou "signe dels temps", no funciona com a motor, sinó com a catalitzador d'una sèrie de corrents, tendències, tecnologies i circumstàncies. Diferents llocs web ja havien incorporat en els seus models de negoci tecnologies i estratègies comunicatives que apareixen sota el "paraigua" del model Web 2.0. De fet, el mateix creador del Web, Tim Berners Lee, va defensar que no hi ha Web 2.0, perquè l'"antiga" (la 1.0, podríem dir-ne) ja implicava un afany de col•laboració i participació inter pares.

Així, exemples com ara Amazon, eBay o Geocities ja utilitzaven exactament la mateixa fórmula, abans de la bombolla tecnològica del 2000, i oferien una plataforma web mitjançant la qual els seus usuaris poguessin fer negocis (eBay) o produir pàgines web de manera senzilla (Geocities). Curiosament Amazon o eBay són de les poques startups (companyies creades en l'esfera d'Internet) que no solament han sobreviscut, sinó que també han gaudit d'una rendibilitat cada vegada més gran, després de la bombolla del 2000. Geocities, comprat per Yahoo, en certa manera va ser un experiment del que ara serien els blogs, sistemes senzills de crear contingut, amb un èxit rotund i obvi.

Probablement ha estat una conjunció de fenòmens el que ha provocat l'augment d'aplicacions i llocs web basats en aquesta idea. Destaquen alguns exemples com ara Wiquipèdia, que permet als usuaris crear i editar contingut; Digg, que agrega notícies de diversos autors i permet ordenar-les democràticament; o YouTube, que ha permès que una multitud d'usuaris es convertissin en els seus propis directors de cinema, tot generant una autèntica televisió alternativa.



Les aplicacions i els llocs Web 2.0 sumen ja més de mil, i en continuen apareixent més i més cada dia. La filosofia, sempre la mateixa: el lloc posa la plataforma; l'usuari, el contingut.


Informació extreta de: http://www.ub.es/bid/17serra1.htm

dilluns, 26 d’octubre del 2009

3. EL WEB 2.0 I EL NOU MÀRQUETING COL·LABORATIU

Els exemples que s'han comentat abans, com ara Amazon o eBay, ens donen la pauta del model de negoci en què es basa el Web 2.0, el model del qual participa una nova (o no tant) manera de publicitar serveis i/o productes.

El mateix guru del màrqueting, Philip Kotler, ja el 2004 va reivindicar l'evolució del màrqueting transaccional de 1950, basat en meres compres (transaccions) en el qual l'empresa era la que definia i creava valor per als seus consumidors potencials, al màrqueting relacional (des de 1980 fins a l'era postbombolla d'Internet), en el qual l'empresa buscava fidelitzar clients, fins al màrqueting col•laboratiu, en el qual són els mateixos usuaris/clients els qui ajuden l'empresa a crear valor i a atreure els segments de població amb més probabilitats de convertir-se en clients.

Mentre els anuncis de la televisió cada vegada són menys efectius i Internet guanya inversió en publicitat, les denominades aplicacions web 2.0 o llocs web col•laboratius proposen rendibilitzar la inversió en tecnologies permetent que siguin els mateixos usuaris els qui creïn, millorin, expandeixin i anunciïn l'oferta de serveis i/o productes del lloc web. Així, eBay permet que cada un vengui els seus productes en un entorn segur, mentre que les opinions d'altres clients del sistema ens ajuden a reforçar una imatge bona o dolenta com a proveïdors, i Amazon utilitza les crítiques i els logs de visites per recomanar productes relacionats.


Kotler reconeix així que el poder, ara, el té el consumidor, que cal desenvolupar l'oferta per i per al seu públic objectiu (idea semblant a certa llei bibliotecària de Ranganathan), o que s'ha de dissenyar l'estratègia de màrqueting des del punt de vista del client/usuari, i s'ha d'acudir al client per crear conjuntament més valor.

En aquest context, el concepte de Web 2.0 seria el perfecte exemple de màrqueting col•laboratiu portat a la xarxa. Es dissenya una aplicació web, es deixa que els usuaris hi interactuïn i són ells els qui aporten valor al servei/producte i en promocionen les virtuts, que augmenten com més usuaris utilitzen l'aplicació.

Informació extreta de: http://www.ub.es/bid/17serra1.htm

diumenge, 25 d’octubre del 2009

4. EL WEB 2.0 EN EL DISSENY DELS SERVEIS D'INFORMACIÓ

Els canvis fonamentals en el disseny de serveis d'informació tendeixen a reconèixer la utilitat d'un o d’alguns d'aquests conceptes a l'hora de dissenyar espais d'informació:

          • Accessibilitat: disseny web per a tots, eliminant barreres digitals.
          • Usabilitat: lletres grans, claredat visual, espais en blanc i una infinitat de detalls que vénen del disseny centrat en l'usuari.
         • Separació entre disseny (CSS) i contingut (XML, XHTML).
         • Interoperabilitat: gràcies a la qual sistemes diferents poden connectar-se i compartir informació entre si.
         • Arquitectura d'informació col•laborativa (tags, folcsonomies, etc.).
         • Cua llarga (Long Tail): l’enfocament cap a conjunts d'usuaris poc comuns, la segmentació natural mitjançant múltiples variables, i la personalització.
         • Multimèdia: ús intensiu de diferents continguts: text, àudio, imatge i vídeo en entorns molt interactius.


Informació extreta de: http://www.ub.es/bid/17serra1.htm

dissabte, 24 d’octubre del 2009

5. TENDÈNCIES I FUTUR DEL WEB 2.0

La mateixa naturalesa de l'evolució de la ciència i el coneixement científic han estudiat com, en múltiples camps científics, primer apareix una disciplina, després es popularitza i més tard es ramifica en especialitats. Així mateix, un paradigma científic apareix per intentar (o aconseguir) desbancar-ne un altre, i explica millor un fenomen de la naturalesa, fins que, al seu torn, és desbancat per un altre. L'aparició d'Internet només ha accelerat aquests processos coneguts a bastament.



A mesura que més i més usuaris es connecten a la xarxa, i es comparteix més i més coneixement a través d'Internet, més compliment registren lleis informètriques com ara la del creixement exponencial de la ciència, de Price, o la llei de l'obsolescència de la informació, per la qual "com més informació es produeix, més es tendeix a citar només els treballs més recents". La immediatesa informativa de la societat connectada tendeix a fer prevaler l'últim, el més nou, fet pel qual hom es pot preguntar: quant futur tindrà el Web 2.0? Quan es convertirà en obsolet el concepte de Web 2.0, i per quina tendència serà substituït o en què evolucionarà?

Mentre que a l'empara del Web 2.0 apareixen iniciatives, tecnologies, estratègies i tècniques diverses més específiques, com ara la Library 2.0, el Marketing 2.0, la Política 2.0 i un llarg etcètera, ja hi ha qui argüeix que aviat serà desbancada per una evolució natural d'elements que ja avui es troben en el Web 2.0, com ara els microformats, i fins i tot altres de més antics, com ara l'XML o l'RSS.

Així, es parla d'un "Web 3.0",10 que aportaria més intel•ligència extreta d'unes metadades cada vegada més complexes, enriquides de manera natural per la interacció social dels usuaris creadors de contingut, i això, en realitat, ens portaria a un altre concepte més antic, mesurat en temps d'Internet, però més ambiciós si és possible; un vell somni del creador del Web, Tim Berners-Lee: el Web semàntic.

Informació extreta de: http://www.ub.es/bid/17serra1.htm

divendres, 23 d’octubre del 2009

GLOSSARI TÈCNIC ESPECÍFIC EN EL WEB 2.0

Sense relació causa-efecte, podem destacar algunes tecnologies emprades sovint en l'entorn de la filosofia 2.0. Un lloc web o aplicació 2.0 no té per què utilitzar-ne una, algunes o totes aquestes tecnologies, però se solen veure freqüentment en llocs web que participen d'aquesta filosofia d'estratègia d'interacció amb l'usuari.

Ajax: combina JavaScript i XML, per crear aplicacions web en les quals l'usuari pot realitzar canvis sobre la mateixa pàgina sense que es recarregui; per exemple, cada vegada que elegeix una opció o que clica en un enllaç.

API (Application Programming Interface - Interfície de programació d'aplicacions): mètode que permet a un programador utilitzar un programari per generar diferents aplicacions a partir d'aquest mateix software i explotar-ne les funcionalitats sense haver de programar-ho tot de nou. Tradicionalment l'han utilitzat grans companyies de programari per promoure'n entre els usuaris l'ús intensiu, a fi que aportin noves funcionalitats. Un exemple primerenc va ser l'API de Google, per permetre trobar programadors enginyosos i aplicacions noves del seu programari (l'algoritme de cerca), tal com va succeir, que va ser el germen de Google Maps i d'altres aplicacions posteriors.

CSS (fulls d'estil): la separació entre contingut i disseny permet diferents visualitzacions d'un mateix lloc web o una aplicació, cosa que ajuda a personalitzar interfícies i rendibilitzar l'esforç de generar la interfície esmentada, i això recau en el fet que els usuaris d'una aplicació web puguin generar els seus propis continguts i oferir diferents dissenys a partir d'una mateixa estructura.

Mashups: llocs web que agreguen continguts de diferents webs, de manera que en una única aplicació web puguem consultar tot el necessari sobre un tema determinat, sense la necessitat d'utilitzar separadament tots els continguts agregats. Un exemple bibliotecari el podem trobar en Talis.com.

Microformats: etiquetatge basat en XHTML que permet extreure "semàntica" d'un lloc web, com ara informació de contacte o revisions en una pàgina web.

Protocols específics per generar xarxes socials: com poden ser FOAF i XFN (XHTML Friends Network) i multitud de tecnologies, com ara SOAP, REST, WSDL, XUL, JCC i un llarg etcètera. I gairebé cada dia neix una nova aplicació, una nova funcionalitat o una nova tecnologia basada en algun dels programaris i protocols comentats.

Rich Internet Application (RIA): aplicacions web que ens permeten utilitzar el navegador web com si fos el nostre propi ordinador, i transferir el processament de la informació al client web, però mantenint les dades en l'aplicació de servidor. Alguns exemples de RIA podrien ser Gmail i Windows Live.

Sindicació i agregació de continguts en RSS/RDF: formats generats sota el paraigua de l'XML que permeten a un lloc web compartir informacions diverses en un format comú que altres navegadors i agregadors de continguts, com ara Bloglines, poden llegir. S'usa habitualment per estar al dia de notícies sobre un determinat tema i s'agreguen les notícies de diferents llocs web en un únic espai, que ens manté al dia de les actualitzacions en qualsevol dels llocs web agregats.

Programari lliure: aquesta tendència o corrent de programació informàtica ha permès que molts usuaris d'Internet tinguessin fàcil accés a tecnologies que d'una altra manera serien prohibitives a causa del preu.

Tags i folcsonomies: no és tant una tecnologia com un forma d'arquitectura d'informació, que permet als usuaris definir i classificar continguts mitjançant una o diverses tags o etiquetes per recuperar-les més endavant, preferentment mitjançant browsing o navegació a través de les tags. Aquest sistema d'etiquetatge, en realitat, no és gens nou, i trobaria reminiscències en els unitermes de Mortimer Taube (1955) o en la indexació lliure per paraules clau i els descriptors de Calvin Moores (1941). La peculiaritat rau en el fet que els creadors del contingut són els mateixos que produeixen les etiquetes (paraules clau lliures) i la classificació democràtica resultant (per això s'anomenen folcsonomies —folksonomy—, taxonomies del poble, o folk) es realitza a partir del nombre de continguts descrits mitjançant una mateixa etiqueta, i es genera el que es denominen comunament núvols d'etiquetes o tag clouds. En serien exemples clàssics Flickr o Del.icio.us. Més enllà dels possibles problemes de recuperació, coneguts pels bibliotecaris des de fa molt de temps, és senzill i divertit per als usuaris el fet d'ajudar el sistema a agrupar i compartir la informació.

Weblogs: definitivament, és l'aplicació que ha permès popularitzar la creació massiva de contingut digital per part de milions d'usuaris, que no saben de disseny web, HTML o programació, que comparteixen coneixement i transmeten gairebé en temps real qualsevol novetat tecnològica o sociològica que es pugui imaginar.

Wikis: la tecnologia subjacent de Wiquipèdia permet que els usuaris prenguin el control del contingut d'un lloc web, de manera que, democràticament, poden crear, editar i organitzar la informació emmagatzemada. La relació esforç-resultats és òptima, ja que una vegada creada l'aplicació, són els usuaris els qui s'encarreguen d'augmentar, millorar, expandir i donar a conèixer el contingut.

XML i XHTML: en la part d'aquesta estructura interna de les dades, l'XML ha permès augmentar el nombre i la tipologia de dispositius en els quals es pot consultar una mateixa informació: web, mòbils, correu electrònic, paper, etc.

Informació extreta de: http://www.ub.es/bid/17serra1.htm

dijous, 22 d’octubre del 2009

LLOCS WEB

La millor manera d’entendre la web 2.0 es veient-la i utilitzant els llocs web que en formen part en major o menor mesura. Alguns exemples:



• Xarxes socials i comunitats virtuals: Facebook, SecondLife, MySpace
• Comerç electrònic: eBay, Amazon
• Enciclopèdies: Wikipedia, Citizendium
• Vídeo: YouTube
• Fotografia: Flickr, Panoramio (web espanyola, els usuaris poden col•locar les seves fotos sobre mapes de Google)
• Blogs: Blogger, Wordpress, SixApart
• Noticies: Digg (recull les noticies que els usuaris consideren importants en cada moment), Menéame (versió espanyola)
• Música: Lastfm (radio per Internet que fa recomanacions musicals segons el perfil de cada usuari), Pandora (el mateix servei restringit a usuaris dels EUA)
• Viatges: IgoUgo, Kayak (buscadors que agrupen informació de vols, hotels,…)
• Buscadors i agregadors de blogs: Technocrati, Bloglines
• Marcadors socials: De.licio.us
• Personalització de pàgines d’inici: iGoogle
• Xarxes socials professionals: eConozco (ara Xing)
• Mapes: Google Maps
• Buscadors: Yahoo Respuestas (els usuaris plantegen i responen preguntes).

Hi ha premis que guardonen les millors webs 2.0 ens els diferents àmbits. És el cas dels Web 2.0 Awards, on trobem exemples interessants i diversos.

Informació extreta de: http://periodisme.net/blog1/?p=109

dimecres, 21 d’octubre del 2009

EL WEB 3.0, UN REPTE PER ASSOLIR

El web 3.0 arriba per facilitar-nos la vida i oferir-nos que combinem i connectem les dades des de qualsevol dispositu electrònic. Això ens permetrà més mobilitat, ubiqüitat, accessibilitat i seguretat per utilitzar tota la informació al nostre abast.

Steve Bratt, CEO del 3WC, va explicar que el web 3.0 no és necessàriament l'evolució del 2.0 que coneixem a través de totes les eines de creació i distribució de continguts en diversos formats, com ara els blogs, Fickr, Twitter, Myspace, YouTube, Facebook, els RSS, etc. La novetat es basa en paràmetres tècnics per organitzar millor les dades i enllaçar-les d'una manera més lògica de forma que puguem accedir-hi des de qualsevol mòbil o aparell electrònic que tinguem al nostre abast.

Ningú ho sap exactament, però el febrer del 2007 es calculava que podien haver-hi 150 milions de servidors web a internet. I en aquesta xifra no s'han comptabilitzat altres formats de la informació, com els blogs, els vídeos, els àudios, etc. O sigui que si el web 3.0 ha d'arribar per estalviar-nos temps en la recuperació i reutilització de tot aquest contingut, benvingut sigui.



El problema és que fa anys que els investigadors del 3WC ens prometen això i ens diuen que tot serà possible gràcies al web semàntic. Steve Bratt també el va mencionar en la seva ponència. La semàntica permetria als buscadors afinar més les cerques i oferir resultats més pertinents al que volem en cada moment. Perquè això passi, s'ha d'incorporar a cada pàgina web, en el seu codi HTML, una informació extra (o metadades) que descriuen el contingut de la pàgina, el significat de les seves paraules i una relació acurada de tots els seus termes. Si ho pensem seriosament... això és una tasca titànica! Però els investigadors continuen pensant que és la millor i l'única manera d'avançar i posar una mica d'ordre en el caos d'internet.

Informació extreta de: http://www.3cat24.cat/noticia/281296/societat/El-web-30-un-repte-per-assolir

EL BO I MILLOR DEL WEB 2.0


Malgrat que per alguns és un concepte superat i per uns altres no ha significat mai res, el cert és que el Web 2.0 continua ben vigent. A la Web 2.0 Expo de San Francisco, el portal especialitzat Webware ha atorgat aquesta setmana els premis a les cent millors aplicacions 2.0, a partir de dos milions de vots d'internautes de tot el món. La selecció de webs guanyadores es pot consultar amb aquest navegador especial. De l'anàlisi dels resultats es desprenen dades com ara que sis de les deu aplicacions més votades són gegants del mercat: Facebook, Firefox, Google, iTunes, MySpace i YouTube. Les quatre restants, en canvi, no són tan conegudes: el portal d'artistes DevianArt, les xarxes de promoció social Friendster i Gaia Online, i el cercador Maxthon, molt popular a la Xina.

Més enllà d'aquest 'top 10', entre les eines de la internet participativa més valorades es destaca un nom, Google, que hi ha col•locat fins a onze productes (Reader, Groups, Earth i Maps, Calendar, Docs, Blogger, Picasa, iGoogle, YouTube i Gmail). També hi ha eines en procés de popularització com el videoclub digital d'Amazon; el reproductor de TV Miro; els programes de multimissatgeria instantània Meebo i Pidgin; el cibermercat de productes manufacturats Etsy; el 'Google' de viatges Kayak; el calendari 30 Boxes; les agendes Sandy i Remember The Milk; les webs de recomanació musical iLike i Pandora; el xat enriquit d'OoVoo; la comunitat de dissenyadors gràfics Worth1000.com; el cercador semàntic Hakia; el MySpace alternatiu Bebo, i el gestor d'identitats digitals OpenID.



EN CATALÀ

El predomini nord-americà és gairebé absolut en la llista dels cent guanyadors, però per ben poc no s'hi ha introduït una aplicació del nostre país: el projecte català EyeOS, a mig camí entre un sistema operatiu tradicional i un escriptori digital accessible via internet, ha estat una de les tres-centes eines que han arribat a la fase final dels Webware. En tecnologia, doncs, no hi hem entrat, però sí en llengua: al 'top 100' hi ha una dotzena de programes que tenen versió en català, començant per bona part dels serveis de Google premiats enguany. També hi trobem la Viquipèdia, Yahoo!, Miro, WordPress, Drupal, el Windows Live Messenger, Skype i Firefox. Fora dels Webware 100, la llista d'aplicacions que tenen en compte el català es pot ampliar força. Joan Vilarnau, al seu bloc Ei, si pot ser, en manté un recull actualitzat, on hi ha des de comunitats per conèixer gent fins a servidors de música lliure, passant per editors de fotologs, blocs i pàgines personals, i eines de recerca genealògica. N'hi afegim una d'original: SoZiety, una xarxa social d'aprenentatge d'idiomes basada en Skype.

Informació extreta de: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2831011

dilluns, 12 d’octubre del 2009

1. EL BLOG I ELS SEUS USOS EDUCATIUS

Parlar de blog, dip (diari personal interactiu) o quadern de bitàcola, utilitzats tots aquests termes com a sinònims, significa parlar d'un nou mitjà de comunicació personal que està a l'abast de qualsevol persona que estigui interessada a explorar-ne les possibilitats.


El blog és un fenomen recent sorgit en el marc de la societat de la informació i del coneixement, de la xarxa i per a la xarxa, que ens ofereix l'oportunitat d'editar i publicar a Internet, en un àmbit particular o col•lectiu, d'una manera senzilla (sense grans coneixements informàtics), sense grans costos econòmics i d'una manera immediata. Per tots aquests motius resulta senzill fer servir els blogs i posar a l'abast de tots els usuaris d'Internet les nostres opinions, idees, coneixement... L'expansió progressiva i ràpida que estan tenint els blogs ens permet parlar en aquests moments del fenomen blog.




Segons Technorati, el principal cercador de blogs en llengua anglesa, l'evolució del fenomen blog es pot referenciar en les xifres següents:
  • Per l'octubre del 2004, tenien 4,5 milions de blogs indexats. 
  • Pel gener del 2005, van arribar a tenir 6,5 milions de blogs indexats, amb 800 milions d'enllaços. 
  • Pel maig del 2006, la quantitat de blogs indexats era de 39,1 milions, amb 2,5 bilions d'enllaços.
Technorati registra un nou blog cada minut.
Aquestes dades ens donen una idea de l'abast i de la progressiva expansió del fenomen blog.
Amb aquesta guia és donarem a conèixer aquest recurs i introduir-nos en alguns dels seus usos educatius.


http://cv.uoc.edu/~ueees/tutorial_blog/cat/index.htm

diumenge, 11 d’octubre del 2009

2. QUÈ ÉS UN BLOG



EL CONCEPTE DE BLOG

La wikipèdia, defineix un blog com a un lloc web actualitzat periòdicament que recopila cronològicament textos o articles d'un o diversos autors, apareixent primer el més recent, en els quals l'autor té sempre la llibertat de deixar publicat el que considera oportú.
Habitualment, en cada article, els lectors hi poden escriure els seus comentaris i l'autor els pot contestar, de manera que és possible establir un diàleg.
L'ús o la temàtica de cada blog és particular, per la qual cosa n'hi ha de tipus personal, periodístic, empresarial o corporatiu, tecnològic, educatiu, etc.

De la definició de blog, podem extreure'n que:
  1. És un pàgina web en la qual s'ha simplificat al màxim el sistema d'edició i publicació.
  2. S'actualitza periòdicament i de manera immediata.
  3. Recopila els textos o comentaris en ordre cronològic invers (el més actual primer).
  4. Permet interactivitat entre els usuaris i l'autor.
  5. La seva facilitat d'ús el caracteritza com a mitjà de comunicació personal.
  6. És una eina que sorgeix de la xarxa i per a la xarxa.
Feta aquesta primera aproximació a la seva definició, resulta interessant recollir, seguint Bruguera, (2006) alguns trets essencials del que podem entendre per blog:

A. En la presentació:
  1. Estructuració de continguts en apunts aportats per l'autor o autors dels blog i pels seus lectors.
  2. Ordenació cronològica inversa de la publicació, amb presentació prioritària i més visible dels continguts més recents.
B. En el contingut:
  1. Actualització freqüent i regular.
  2. Definició de l'àmbit temàtic més o menys limitat, que en molts casos arriba a l'especialització explícita.
  3. Estil de redacció, edició i publicació adaptat a la personalitat de l'autor o dels autors.
C. En la navegació:
  1. Ús generalitzat d'hipervincles.
  2. Per a recórrer el contingut intern del blog.
  3. Per a contextualitzar-ne i completar-ne la informació.
  4. Per a enllaçar amb continguts externs d'altres llocs d'Internet.
D. En la interacció:
  1. Inclusió d'eines de relació:
  2. Entre els usuaris.
  3. Amb els usuaris d'altres blogs (selecció d'enllaços o blogroll, enllaços permanents o permalinks, retroenllaços o trackback, sindicació de continguts).
E. En la gestió:
  1. Iniciativa de publicació personal de continguts oberta i accessible per a qualsevol usuari de la xarxa.
  2. Accés des de qualsevol punt de connexió a Internet, utilitzant qualsevol tipus de navegació web.
  3. Facilitat i immediatesa de publicació mitjançant l'ús d'eines de gestió de continguts molt senzilles i accessibles en línia.
  4. Despeses mínimes de manteniment gràcies a la proliferació d'opcions gratuïtes d'allotjament i d'eines de gestió també gratuïtes.
http://cv.uoc.edu/~ueees/tutorial_blog/cat/index.htm

dissabte, 10 d’octubre del 2009

3. PRINCIPALS ELEMENTS D'UN BLOG




COM PODEM SABER QUE ESTEM MIRANT UN BLOG I NO UN ALTRE TIPUS D'ESTRUCTURA, COM UN WEB, UN WIKI, ETC?


Hi ha uns elements estàndard que ens permeten diferenciar-lo;
  1. Títol i descriptor del blog: defineix l'àmbit temàtic i la intencionalitat del seu autor i delimita les línies de comunicació i interacció.
  2. Identificació de l'autor: és una referència bibliogràfica de l'autor o els autors, que aporta credibilitat a les informacions i intencions del blog.
  3. Selecció d'enllaços recomanats (blogroll) que completen i donen credibilitat al blog.
  4. Els apunts o anotacions (posts): són aportacions al contingut (de l'autor i dels usuaris), ordenats en ordre cronològic invers.
A la vegada, cadascun d'aquests apunts conté:

  1. títol,
  2. cos (text, imatge, so o vídeo) amb enllaços d'hipertext,
  3. una adreça permanent, la data i l'hora de l'apunt,
  4. un sistema de redacció i publicació de comentaris afegits per altres lectors,
  5. la signatura o referència per a identificar l'autor.
http://cv.uoc.edu/~ueees/tutorial_blog/cat/index.htm

divendres, 9 d’octubre del 2009

CAMPUSBLOG: TALLER D'INICIACIÓ ALS BLOGS blogs

dijous, 8 d’octubre del 2009

4. TIPOLOGIES DE BLOGS



Podem diferenciar diversos tipus de blogs en funció de l'ús que se'n fa. A continuació us oferim una petita classificació que us pot donar una idea sobre l'orientació que es pot donar a aquesta eina. En cap cas no es tracta d'una classificació rígida i que exclogui unes tipologies de les altres, i per tant hi ha blogs que són una barreja de diverses modalitats.

A. Segons l'autoria del blog
  1. Blogs individuals: el cas més clàssic de diari personal en línia. 
  2. Blogs col•lectius: l'autoria correspon a un conjunt de persones particulars que s'identifiquen explícitament, o que mantenen una identitat simbòlica com a conjunt. 
  3. Blogs corporatius: blogs impulsats individualment o col•lectivament des d'empreses, institucions o altres tipus d'organització, com a complement més o menys informal de les seves estratègies comunicatives.
B. Segons el tipus de contingut que ofereix
  1. Direccionament d'enllaços: és el tipus de blog originari, en el qual l'autor se centra sobretot a proposar i comentar enllaços a d'altres llocs que considera interessants, plantejant així el seu blog com un directori comentat d'hipervincles
  2. Informació personal: el blog personal clàssic, centrat en els continguts i reflexions que l'autor considera d'interès publicar, en cada moment, i des del seu punt de vista subjectiu. 
  3. Circulació de notícies: blog el que l'autor comenta notícies sobre diverses temàtiques
C. Segons el format i els mitjans en què es basa

Basats en text: són els que, en sentit estricte, entenem ara mateix per blog. Són els blogs basats en la publicació, la circulació i l'intercanvi d'anotacions textuals redactades. Constitueixen la major part de l'univers de blogs que inventaria el cercador de referència Technorati.
                        o Moblogs (des del telèfon mòbil)
Basats en imatge:
                       o Fotografia (fotoblogs)
                       o Vídeo (videoblogs)
Basats en so:
                       o Àudio (audioblogs)

D. Segons la fórmula de gestió
  1. Pròpia: la gestió de continguts d'aquests tipus de blogs es fa des d'eines i programes instal•lats en l'ordinador de l'autor. L'allotjament del blog, en aquests casos, s'acostuma a fer en un servidor corporatiu o contractat directament per l'usuari particular. 
  2. En línia: tant l'allotjament del blog com la gestió dels continguts es fa en línia per mitjà de serveis oferts per proveïdors externs.
http://cv.uoc.edu/~ueees/tutorial_blog/cat/index.htm

dimecres, 7 d’octubre del 2009

5. USOS HABITUALS EN LA XARXA


L'impacte de l'ús del blog s'ha anat intensificant especialment a partir de diferents esdeveniments socials de conseqüències rellevants com van ser els atemptats de l'11 de setembre a Nova York, el de l'11 de març a Madrid o el de Londres o la guerra d'Irak. En aquest sentit, ha anat prenent força com a mitjà de comunicació en l'anomenat periodisme ciutadà, ja que la informació que ofereixen és de primera mà i alternativa de la dels grans productors audiovisuals, oferint, a més a més, la possibilitat que els usuaris hi puguin interaccionar. Els primers indicadors que es poden identificar amb el fenomen blog es van produir al llarg de la dècada dels 90. Si fins llavors ja eren habituals les pàgines personals, s'introdueixen dos elements que en faciliten l'evolució posterior: d'una banda, la facilitat en l'edició i publicació de les pàgines web, cada cop més gran i, de l'altra, l'actualització periòdica. A les darreries dels anys noranta apareix el terme blog i des de llavors l'evolució ha estat imparable, passant de la publicació dels primers diaris en línia que explicaven experiències personals a la creació dels primers portals de blogs o les primeres eines per a editar i allotjar publicacions personals. Fou llavors quan inclogueren membres a la seva pròpia comunitat i es van anar perfeccionant fins a ser el mitjà tal i com el coneixem avui en dia, gràcies a les eines que en faciliten la producció.


Podríem destacar com a principals funcions del blog les dues següents.

Informar: tothom qui ho vulgui pot posar a l'abast de qualsevol usuari d'internet una o diverses informacions.La principal raó per la qual el blog s'ha convertit en un mitjà de comunicació tan estès en la xarxa és que l'usuari el pot crear, editar i publicar de manera senzilla i immediata.La senzillesa per a publicar des de qualsevol navegador, un manteniment que pot ser gratuït, i un públic potencialment mundial fan que el blog esdevingui un mitjà realment atractiu per a informar, i més si tenim en compte la immediatesa de la publicació de les informacions, documents, etc. A més a més, permet oferir informacions de primera mà o valoracions d'idees particulars, sense haver de passar per cap filtre previ, amb la qual cosa el nostre potencial com a creadors d'informació esdevé enorme.


Comunicar: el blog amplia les possibilitats comunicatives de la pàgina web, ja que facilita l'intercanvi de comentaris entre els usuaris i l'autor. El procés de comunicació i la seva immediatesa i contextualització afavoreixen el diàleg i l'intercanvi, tenint present que aquest diàleg és públic i, per tant, pot ser seguit "a l'ombra" per molts altres usuaris. El fet de publicar opinions personals i coneixements en un mitjà obert ens fa sentir una responsabilitat més gran sobre les informacions que es posen a l'abast de potencials lectors.


En el marc de la funció de comunicació podem identificar dues prestacions més específiques del blog: podem utilitzar-lo com a mitjà per a relacionar-nos amb altres persones i per a construir coneixement.


El blog ens permet establir relacions amb altres usuaris que tinguin interessos afins en el tema que explicita el blog, ja que el sistema de comentaris propi del blog facilita que s'estableixi aquest diàleg a partir de les diferents intervencions dels usuaris. D'altra banda, si anem una mica més enllà, podem considerar que el blog, gràcies a aquesta possibilitat de diàleg entre usuaris, permet construir coneixement i gestionar-lo ja que, si bé pot ser que hi hagi una xerrada informal sobre el tema de referència, també pot ser que aquest diàleg que es construeix afegeixi o doni valor a la informació de base. De fet, són moltes les empreses que han anat adoptant aquest recurs amb aquesta finalitat de gestionar el coneixement.


http://cv.uoc.edu/~ueees/tutorial_blog/cat/index.htm

dimarts, 6 d’octubre del 2009

6. CARACTERÍSTIQUES CLAU DE LA GENERALITZACIÓ DE L’ÚS DEL BLOG

Una vegada sabem què és un blog i quines característiques té o en quines tipologies es pot classificar, és bo que ens aturem a pensar els avantatges que té un blog respecte d'un web editat en llenguatge HTML, ja que hi podríem veure possibilitats molt similars. Analitzant aquestes diferències, ens adonarem d'alguns dels motius pels quals s'ha generalitzat l'ús del blog.


El blog es distingeix d'altres recursos de la xarxa per una sèrie de característiques i prestacions que n'han impulsat l'ús generalitzat. Vegem-les:
  1. Facilitat d'ús. Ja no cal saber programar o conèixer el llenguatge HTML per a publicar un lloc web. Per a elaborar un blog, ho podem fer per mitjà d'editors de textos senzills. 
  2. Ordre cronològic. El fet que les informacions s'estructurin temporalment de més recents a menys proporciona més sensació d'ordre i dinamisme. Hi ha editors que permeten establir categories temàtiques i fins i tot incorporar un calendari que permet seguir el flux de les aportacions. Cada article del blog té un enllaç permanent (permalink) per a poder-lo localitzar des de cercadors externs al blog.
  3.  Interactivitat. Els comentaris, que es van afegint a la informació de base del blog i que hi queden annexats cronològicament, permeten que aquesta informació estigui en moviment i es retroalimenti amb la interacció dels usuaris. 
  4. Gestió d'enllaços. Un blog inclou una secció d'enllaços relacionats amb la informació que exposa (blogroll). Un conjunt de blogs afins s'anomena blogosfera.
  5. Sindicació. Es pot associar el contingut d'altres blogs al nostre o a l'inrevés, per a construir una xarxa d'informacions.
Exemples...


Us oferim una llista de blogs de blogs per a poder revisar tot el que hem estat comentant.
  1. Blogalia: Blog de blogs de temàtiques diverses classificats per blogs i per blogosferes.
  2. Bitacoras.com: Definit com a “metablog col•lectiu”, canalitza l’actualitat sobre els blogs a l'esfera de blogs hispana.
  3. Zona libre: És un dels molts exemples de blogs de blogs que allotgen blogs de temàtiques diverses amb l’única voluntat de ser un pont per a la lliure expressió.

http://cv.uoc.edu/~ueees/tutorial_blog/cat/index.htm

dilluns, 5 d’octubre del 2009

7. USOS EDUCATIUS DEL BLOG

EL BLOG COM A EINA PER A COMPARTIR CONEIXEMENT PERSONAL I DE LA XARXA

Descripció

Si ens plantegem tenir un blog per a compartir coneixement, ens podem imaginar un espai en el qual publiquem una informació de tal manera que, a partir d’aquesta, els usuaris que visitin el nostre blog (directament o que hi arribin per mitjà dels enllaços amb els quals estiguem sindicats) puguin llegir, fer comentaris o afegir-hi noves informacions.




Per a què és adequat?

Partint de la descripció genèrica, podem deduir que el blog serà interessant en situacions en què ens plantegem objectius com els de potenciar la cerca d’informació relacionada amb un tema, provocar la reacció o participació dels estudiants, exposar un tema treballat a l’aula, destacar la rellevància d’un tema, etc.
Concretament, alguns usos serien:
  1. La publicació d’articles o documents que volem treballar i millorar per mitjà de la participació dels nostres estudiants o del públic en general.
  2. La publicació de notícies relacionades amb el camp d’estudi per a promoure el debat, el contrast d’opinions, la presa de posicions per part dels nostres estudiants, etc.
  3. El contrast de les pròpies informacions o comentaris amb d’altres de provinents de fonts diferents que trobem a la xarxa; és a dir, agregar notícies, articles i informacions diverses provinents d’altres blogs o webs i fer-hi comentaris crítics, articles, resums, recensions, etc.
  4. L’elaboració compartida entre professor i estudiants d’un butlletí periòdic amb recursos d’un àmbit de coneixement determinat.
  5. El desenvolupament d’un projecte de recerca, per al qual el blog pot servir com a eina en la qual es vagin introduint i negociant la planificació del projecte, els resultats de la recerca i a la vegada estigui obert als comentaris d’altres companys que donin suport al projecte.
  6. La recollida d’opinions en relació amb un tema concret com pot ser el funcionament de programes informàtics, esdeveniments, etc.
  7. La dinamització d’una pluja d’idees sobre un tema, ja que la principal eina de comunicació del blog permet recollir de manera lineal i progressiva les idees que espontàniament tenen els estudiants.
Des del punt de vista d’un formador en relació amb altres formadors també tindria sentit per a situacions com ara l’intercanvi d’experiències educatives, la recopilació de recursos en l’àmbit de l’assignatura, etc.

Des del punt de vista dels mateixos estudiants, desenvolupar un blog amb aquesta finalitat podria permetre la col•laboració en el desenvolupament d’activitats, la creació de continguts de l’assignatura, la preparació de les proves d’avaluació, l’elaboració de recursos propis de l’àmbit, etc.

COMPETÈNCIES QUE FACILITA TREBALLAR
  1. Capacitat de cerca d’informació a la xarxa.
  2. Capacitat d’anàlisi de la informació que s’incorpora en un blog.
  3. Capacitat per a generar noves idees o construir coneixement mitjançant noves aportacions.
  4. Capacitat per a comunicar-se i exposar idees en un àmbit de coneixement determinat.
  5. Capacitat d’organització i interrelació en les dinàmiques del treball en equip.
  6. Capacitat crítica davant de les aportacions dels altres i autocrítica.
 EXEMPLES EN LA XARXA
  1. Aulablog Blog de blogs educatius en què podem trobar exemples d’experiències, propostes, eines i recursos, escrits per formadors
  2. Aulablog.com/Planeta Blog en què podem publicar el nostre propi blog, i, fent-hi una ullada, podem veure com està la blogosfera.
  3. ButlleTIC Publicació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que vol informar i orientar el professorat de l’ensenyament no universitari sobre recursos didàctics presents a la xarxa.
  4. Internet (como recurso) docente 1 - 2 En aquests dos blogs trobarem enllaços a blogs d’aula, assignatura o departament.  
VALORACIÓ...
Avantatges que presenta:
  1. Donem rellevància a un tema, pel fet de treballar-lo fora de l’aula. 
  2. Introduïm els estudiants en una nova estructura de comunicació més oberta i coherent amb les tendències de la societat de la informació i la comunicació.
  3. Aportem referències de consulta fàcil des del nostre mateix blog, per a treballar el tema que volem exposar. 
  4. Donem protagonisme als estudiants, ja que es poden fer seu el blog, en la mesura que hi participin. 
  5. Afavorim una major responsabilitat sobre l'aprenentatge i n'incrementem el nivell de personalització.
Consideracions que cal tenir en compte:
  1. Cal presentar als nostres estudiants la dinàmica de treball del blog i pactar amb ells les normes d’ús per a assegurar-ne la participació. 
  2. Hem de ser conscients que si configurem el blog com un espai obert, tothom tindrà accés als seus continguts. 
  3. Hem de guiar els estudiants en les seves aportacions, cerques, etc., per tal que el blog esdevingui un recurs útil i no es degradi. 
  4. El contingut del blog o l’estat de la qüestió ha de ser referenciat des del context habitual de treball de l’assignatura (l’aula) per a donar-hi més rellevància. 
  5. Hem de tenir en compte el nombre d’estudiants que tenim a l’aula i la dinàmica que proposem per a identificar el volum de feina que pot comportar. 
  6. La informació que exposem ha de ser rellevant per a l’assignatura, per a provocar els estudiants que vagin entrant al blog, etc. 
  7. L’actualització del blog ha de ser molt regular per a assegurar el trànsit d’intervencions.

http://cv.uoc.edu/~ueees/tutorial_blog/cat/index.htm