5. TENDÈNCIES I FUTUR DEL WEB 2.0

La mateixa naturalesa de l'evolució de la ciència i el coneixement científic han estudiat com, en múltiples camps científics, primer apareix una disciplina, després es popularitza i més tard es ramifica en especialitats. Així mateix, un paradigma científic apareix per intentar (o aconseguir) desbancar-ne un altre, i explica millor un fenomen de la naturalesa, fins que, al seu torn, és desbancat per un altre. L'aparició d'Internet només ha accelerat aquests processos coneguts a bastament.

A mesura que més i més usuaris es connecten a la xarxa, i es comparteix més i més coneixement a través d'Internet, més compliment registren lleis informètriques com ara la del creixement exponencial de la ciència, de Price, o la llei de l'obsolescència de la informació, per la qual "com més informació es produeix, més es tendeix a citar només els treballs més recents". La immediatesa informativa de la societat connectada tendeix a fer prevaler l'últim, el més nou, fet pel qual hom es pot preguntar: quant futur tindrà el Web 2.0? Quan es convertirà en obsolet el concepte de Web 2.0, i per quina tendència serà substituït o en què evolucionarà?

Mentre que a l'empara del Web 2.0 apareixen iniciatives, tecnologies, estratègies i tècniques diverses més específiques, com ara la Library 2.0, el Marketing 2.0, la Política 2.0 i un llarg etcètera, ja hi ha qui argüeix que aviat serà desbancada per una evolució natural d'elements que ja avui es troben en el Web 2.0, com ara els microformats, i fins i tot altres de més antics, com ara l'XML o l'RSS.

Així, es parla d'un "Web 3.0",10 que aportaria més intel•ligència extreta d'unes metadades cada vegada més complexes, enriquides de manera natural per la interacció social dels usuaris creadors de contingut, i això, en realitat, ens portaria a un altre concepte més antic, mesurat en temps d'Internet, però més ambiciós si és possible; un vell somni del creador del Web, Tim Berners-Lee: el Web semàntic.

Informació extreta de: http://www.ub.es/bid/17serra1.htm