Precisament perquè el Web 2.0 va ser per si mateixa una manera de definir un nou "signe dels temps", no funciona com a motor, sinó com a catalitzador d'una sèrie de corrents, tendències, tecnologies i circumstàncies. Diferents llocs web ja havien incorporat en els seus models de negoci tecnologies i estratègies comunicatives que apareixen sota el "paraigua" del model Web 2.0. De fet, el mateix creador del Web, Tim Berners Lee, va defensar que no hi ha Web 2.0, perquè l'"antiga" (la 1.0, podríem dir-ne) ja implicava un afany de col•laboració i participació inter pares.
Així, exemples com ara Amazon, eBay o Geocities ja utilitzaven exactament la mateixa fórmula, abans de la bombolla tecnològica del 2000, i oferien una plataforma web mitjançant la qual els seus usuaris poguessin fer negocis (eBay) o produir pàgines web de manera senzilla (Geocities). Curiosament Amazon o eBay són de les poques startups (companyies creades en l'esfera d'Internet) que no solament han sobreviscut, sinó que també han gaudit d'una rendibilitat cada vegada més gran, després de la bombolla del 2000. Geocities, comprat per Yahoo, en certa manera va ser un experiment del que ara serien els blogs, sistemes senzills de crear contingut, amb un èxit rotund i obvi.
Probablement ha estat una conjunció de fenòmens el que ha provocat l'augment d'aplicacions i llocs web basats en aquesta idea. Destaquen alguns exemples com ara Wiquipèdia, que permet als usuaris crear i editar contingut; Digg, que agrega notícies de diversos autors i permet ordenar-les democràticament; o YouTube, que ha permès que una multitud d'usuaris es convertissin en els seus propis directors de cinema, tot generant una autèntica televisió alternativa.
Les aplicacions i els llocs Web 2.0 sumen ja més de mil, i en continuen apareixent més i més cada dia. La filosofia, sempre la mateixa: el lloc posa la plataforma; l'usuari, el contingut.
Informació extreta de: http://www.ub.es/bid/17serra1.htm
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada