Sense relació causa-efecte, podem destacar algunes tecnologies emprades sovint en l'entorn de la filosofia 2.0. Un lloc web o aplicació 2.0 no té per què utilitzar-ne una, algunes o totes aquestes tecnologies, però se solen veure freqüentment en llocs web que participen d'aquesta filosofia d'estratègia d'interacció amb l'usuari.
Ajax: combina JavaScript i XML, per crear aplicacions web en les quals l'usuari pot realitzar canvis sobre la mateixa pàgina sense que es recarregui; per exemple, cada vegada que elegeix una opció o que clica en un enllaç.
API (Application Programming Interface - Interfície de programació d'aplicacions): mètode que permet a un programador utilitzar un programari per generar diferents aplicacions a partir d'aquest mateix software i explotar-ne les funcionalitats sense haver de programar-ho tot de nou. Tradicionalment l'han utilitzat grans companyies de programari per promoure'n entre els usuaris l'ús intensiu, a fi que aportin noves funcionalitats. Un exemple primerenc va ser l'API de Google, per permetre trobar programadors enginyosos i aplicacions noves del seu programari (l'algoritme de cerca), tal com va succeir, que va ser el germen de Google Maps i d'altres aplicacions posteriors.
CSS (fulls d'estil): la separació entre contingut i disseny permet diferents visualitzacions d'un mateix lloc web o una aplicació, cosa que ajuda a personalitzar interfícies i rendibilitzar l'esforç de generar la interfície esmentada, i això recau en el fet que els usuaris d'una aplicació web puguin generar els seus propis continguts i oferir diferents dissenys a partir d'una mateixa estructura.
Mashups: llocs web que agreguen continguts de diferents webs, de manera que en una única aplicació web puguem consultar tot el necessari sobre un tema determinat, sense la necessitat d'utilitzar separadament tots els continguts agregats. Un exemple bibliotecari el podem trobar en Talis.com.
Microformats: etiquetatge basat en XHTML que permet extreure "semàntica" d'un lloc web, com ara informació de contacte o revisions en una pàgina web.
Protocols específics per generar xarxes socials: com poden ser FOAF i XFN (XHTML Friends Network) i multitud de tecnologies, com ara SOAP, REST, WSDL, XUL, JCC i un llarg etcètera. I gairebé cada dia neix una nova aplicació, una nova funcionalitat o una nova tecnologia basada en algun dels programaris i protocols comentats.
Rich Internet Application (RIA): aplicacions web que ens permeten utilitzar el navegador web com si fos el nostre propi ordinador, i transferir el processament de la informació al client web, però mantenint les dades en l'aplicació de servidor. Alguns exemples de RIA podrien ser Gmail i Windows Live.
Sindicació i agregació de continguts en RSS/RDF: formats generats sota el paraigua de l'XML que permeten a un lloc web compartir informacions diverses en un format comú que altres navegadors i agregadors de continguts, com ara Bloglines, poden llegir. S'usa habitualment per estar al dia de notícies sobre un determinat tema i s'agreguen les notícies de diferents llocs web en un únic espai, que ens manté al dia de les actualitzacions en qualsevol dels llocs web agregats.
Programari lliure: aquesta tendència o corrent de programació informàtica ha permès que molts usuaris d'Internet tinguessin fàcil accés a tecnologies que d'una altra manera serien prohibitives a causa del preu.
Tags i folcsonomies: no és tant una tecnologia com un forma d'arquitectura d'informació, que permet als usuaris definir i classificar continguts mitjançant una o diverses tags o etiquetes per recuperar-les més endavant, preferentment mitjançant browsing o navegació a través de les tags. Aquest sistema d'etiquetatge, en realitat, no és gens nou, i trobaria reminiscències en els unitermes de Mortimer Taube (1955) o en la indexació lliure per paraules clau i els descriptors de Calvin Moores (1941). La peculiaritat rau en el fet que els creadors del contingut són els mateixos que produeixen les etiquetes (paraules clau lliures) i la classificació democràtica resultant (per això s'anomenen folcsonomies —folksonomy—, taxonomies del poble, o folk) es realitza a partir del nombre de continguts descrits mitjançant una mateixa etiqueta, i es genera el que es denominen comunament núvols d'etiquetes o tag clouds. En serien exemples clàssics Flickr o Del.icio.us. Més enllà dels possibles problemes de recuperació, coneguts pels bibliotecaris des de fa molt de temps, és senzill i divertit per als usuaris el fet d'ajudar el sistema a agrupar i compartir la informació.
Weblogs: definitivament, és l'aplicació que ha permès popularitzar la creació massiva de contingut digital per part de milions d'usuaris, que no saben de disseny web, HTML o programació, que comparteixen coneixement i transmeten gairebé en temps real qualsevol novetat tecnològica o sociològica que es pugui imaginar.
Wikis: la tecnologia subjacent de Wiquipèdia permet que els usuaris prenguin el control del contingut d'un lloc web, de manera que, democràticament, poden crear, editar i organitzar la informació emmagatzemada. La relació esforç-resultats és òptima, ja que una vegada creada l'aplicació, són els usuaris els qui s'encarreguen d'augmentar, millorar, expandir i donar a conèixer el contingut.
XML i XHTML: en la part d'aquesta estructura interna de les dades, l'XML ha permès augmentar el nombre i la tipologia de dispositius en els quals es pot consultar una mateixa informació: web, mòbils, correu electrònic, paper, etc.
Ajax: combina JavaScript i XML, per crear aplicacions web en les quals l'usuari pot realitzar canvis sobre la mateixa pàgina sense que es recarregui; per exemple, cada vegada que elegeix una opció o que clica en un enllaç.
API (Application Programming Interface - Interfície de programació d'aplicacions): mètode que permet a un programador utilitzar un programari per generar diferents aplicacions a partir d'aquest mateix software i explotar-ne les funcionalitats sense haver de programar-ho tot de nou. Tradicionalment l'han utilitzat grans companyies de programari per promoure'n entre els usuaris l'ús intensiu, a fi que aportin noves funcionalitats. Un exemple primerenc va ser l'API de Google, per permetre trobar programadors enginyosos i aplicacions noves del seu programari (l'algoritme de cerca), tal com va succeir, que va ser el germen de Google Maps i d'altres aplicacions posteriors.
CSS (fulls d'estil): la separació entre contingut i disseny permet diferents visualitzacions d'un mateix lloc web o una aplicació, cosa que ajuda a personalitzar interfícies i rendibilitzar l'esforç de generar la interfície esmentada, i això recau en el fet que els usuaris d'una aplicació web puguin generar els seus propis continguts i oferir diferents dissenys a partir d'una mateixa estructura.
Mashups: llocs web que agreguen continguts de diferents webs, de manera que en una única aplicació web puguem consultar tot el necessari sobre un tema determinat, sense la necessitat d'utilitzar separadament tots els continguts agregats. Un exemple bibliotecari el podem trobar en Talis.com.
Microformats: etiquetatge basat en XHTML que permet extreure "semàntica" d'un lloc web, com ara informació de contacte o revisions en una pàgina web.
Protocols específics per generar xarxes socials: com poden ser FOAF i XFN (XHTML Friends Network) i multitud de tecnologies, com ara SOAP, REST, WSDL, XUL, JCC i un llarg etcètera. I gairebé cada dia neix una nova aplicació, una nova funcionalitat o una nova tecnologia basada en algun dels programaris i protocols comentats.
Rich Internet Application (RIA): aplicacions web que ens permeten utilitzar el navegador web com si fos el nostre propi ordinador, i transferir el processament de la informació al client web, però mantenint les dades en l'aplicació de servidor. Alguns exemples de RIA podrien ser Gmail i Windows Live.
Sindicació i agregació de continguts en RSS/RDF: formats generats sota el paraigua de l'XML que permeten a un lloc web compartir informacions diverses en un format comú que altres navegadors i agregadors de continguts, com ara Bloglines, poden llegir. S'usa habitualment per estar al dia de notícies sobre un determinat tema i s'agreguen les notícies de diferents llocs web en un únic espai, que ens manté al dia de les actualitzacions en qualsevol dels llocs web agregats.
Programari lliure: aquesta tendència o corrent de programació informàtica ha permès que molts usuaris d'Internet tinguessin fàcil accés a tecnologies que d'una altra manera serien prohibitives a causa del preu.
Tags i folcsonomies: no és tant una tecnologia com un forma d'arquitectura d'informació, que permet als usuaris definir i classificar continguts mitjançant una o diverses tags o etiquetes per recuperar-les més endavant, preferentment mitjançant browsing o navegació a través de les tags. Aquest sistema d'etiquetatge, en realitat, no és gens nou, i trobaria reminiscències en els unitermes de Mortimer Taube (1955) o en la indexació lliure per paraules clau i els descriptors de Calvin Moores (1941). La peculiaritat rau en el fet que els creadors del contingut són els mateixos que produeixen les etiquetes (paraules clau lliures) i la classificació democràtica resultant (per això s'anomenen folcsonomies —folksonomy—, taxonomies del poble, o folk) es realitza a partir del nombre de continguts descrits mitjançant una mateixa etiqueta, i es genera el que es denominen comunament núvols d'etiquetes o tag clouds. En serien exemples clàssics Flickr o Del.icio.us. Més enllà dels possibles problemes de recuperació, coneguts pels bibliotecaris des de fa molt de temps, és senzill i divertit per als usuaris el fet d'ajudar el sistema a agrupar i compartir la informació.
Weblogs: definitivament, és l'aplicació que ha permès popularitzar la creació massiva de contingut digital per part de milions d'usuaris, que no saben de disseny web, HTML o programació, que comparteixen coneixement i transmeten gairebé en temps real qualsevol novetat tecnològica o sociològica que es pugui imaginar.
Wikis: la tecnologia subjacent de Wiquipèdia permet que els usuaris prenguin el control del contingut d'un lloc web, de manera que, democràticament, poden crear, editar i organitzar la informació emmagatzemada. La relació esforç-resultats és òptima, ja que una vegada creada l'aplicació, són els usuaris els qui s'encarreguen d'augmentar, millorar, expandir i donar a conèixer el contingut.
XML i XHTML: en la part d'aquesta estructura interna de les dades, l'XML ha permès augmentar el nombre i la tipologia de dispositius en els quals es pot consultar una mateixa informació: web, mòbils, correu electrònic, paper, etc.
Informació extreta de: http://www.ub.es/bid/17serra1.htm
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada